gwit Una Web resilient de repos Git

La càrrega d’administració de sistemes (DNS, certificats, allotjament, censura, atacs DoS) deixa fora de línia llocs web independents cada dia, o fa que autors potencials es decanten per no començar‐los. Alhora, els projectes de Web Descentralitzada són massa complexos per a prosperar en la «smolnet» i entorns de permacomputació (dedicats a tecnologies més humanes, duradores i respectuoses amb la privadesa, com el protocol Gemini). Git (el sistema distribuït de control de versions més popular) cobreix necessitats similars, però sol emprar forges centralitzades com GitHub per a allotjar repos i enllaçar‐los.

gwit afegeix hiperenllaços i allotjament múltiple arbitrari a Git de forma minimalista, creant una Web de llocs replicats, verificables i duradors que es presta a la publicació autònoma i amb requeriments mínims per a la smolnet. Tot açò només emprant Git amb commits signats, més un sistema social de presentacions, i URIs pròpies.

Detalles de la propuesta:

gwit s’inspira en l’article «Low budget P2P content distribution with git» de Solderpunk, el creador del protocol Gemini. Igual que altres projectes de Web Descentralitzada/Web3 com IPFS, Dat/Hypercore, ZernoNet etc., gwit pretén recuperar la publicació autònoma de les mans de corporacions centralitzadores, però es centra en contingut estàtic lleuger (sobre tot textual) amb un enfocament minimalista, i prova d’explotar la naturalesa distribuïda de Git al màxim per a publicar contingut (tant de llocs com de repos de codi existents). Així evita solucions ad hoc complexes i intensives en recursos (adoptant en canvi una base madura i duradora), i resulta suficientment simple per a ser entés i implementat per una sola persona en un temps raonable.

Un lloc gwit no és més que una branca amb commits signats a un repo Git, però açò dóna per a permetre replicar el lloc en diferents ubicacions sense permís de qui l’ha creat. Com que visitar un lloc implica descarregar‐ne tot el contingut i la seua història, gwit es converteix en una Wayback Machine automàtica, confiable i replicada que pot mantenir vius els llocs durant molt de temps. A banda, la navegació, cerca, etc. en llocs ja visitats es pot fer fora de línia de forma privada.

La distribució de llocs pot ocórrer sobre qualsevol sistema acceptat per Git, cosa que possibilita la publicació oportunista en forges web, servidors HTTP estàtics o fins i tot dispositius fora de línia com discs USB, permetent l’accés confiable amb connexió limitada o censura estricta. Un sistema simple de presentació de llocs basat en efectes de xarxa menuda («small-world») permet trobar com accedir a nous llocs sense sistemes de directori centralitzats com DNS.

Ara mateix gwit només és una especificació, però ha despertat cert interés a la «smolnet». En aquesta xerrada presentaré gwit, quins problemes prova de resoldre i com ho fa per a mantenir un enfocament minimalista. Tan important (o més) que la presentació serà el debat posterior, on m’agradaria contrastar i debatre les idees presentades amb qui hi tinga interés.

Ponente:

He treballat amb, traduït, gestionat i desenvolupat Programari Lliure des de finals dels ’90. A banda d’administrar sistemes, he desenvolupat i dissenyat programari per a la gestió massiva de dades (PyTables, Blosc), per a experiments sobre xarxes comunitàries (CONFINE), reutilització de maquinari (eReuse), i eines cooperatives resistents a censura per a compartir contingut web sobre xarxes P2P (Ouinet i CENO Browser).

L’experiència en computació distribuïda i la Web d’aquestes últimes, més la meua proximitat amb les xarxes comunitàries (com guifi.net) i la inspiració del protocol Gemini, la «smolnet» i la permacomputació m’han portat a proposar gwit com a eina lleugera i sostenible per a publicar contingut al si d’una comunitat.

Condiciones aceptadas


Volver al índice